Intervenció del Lletrat d'Urbanisme en EUROPAN 18 – Santa Pola

Marc jurídic i urbanístic del projecte de regeneració de l'àrea Varadero-Cantera

La desaparició de l'activitat a la Cantera i la finalització de les concessions dels Astillers han generat un buit en l'espai urbà de l'Eixample de Llevant. Una àrea de 24 Ha (240.000 m²) en un punt estratègic de la ciutat.

L'Ajuntament es va plantejar, a l'altura del segon any de la legislatura passada, la necessitat d'ordenar este espai en benefici del Comú.

Considerant la base física és un espai singular, complex, variat, entre la serra i el mar.

És un espai degradat per l'acció de l'home, que clama per la seua regeneració, on les qüestions ambientals han de tenir un paper preponderant.

És un espai antropitzat, inserit i mal integrat en la trama urbana. Dividit espacialment per instal·lacions, serveis i comunicacions urbanes. On és indefugible plantejar-se el problema del trànsit.

És un espai en el qual conflueixen les potestats d'ordenació urbanística de l'Administració municipal i de la Generalitat Valenciana. I els interessos sectorials la defensa dels quals ve encomanada a altres òrgans administratius: Mines, Costes, Forests,…

Però no sols hi ha problemes. La desaparició dels usos industrials i extractius presenta una oportunitat.

I la pregunta és: Què fer, assumint la impossibilitat de tornar punt per punt i cota per cota a l'estat "natural" previ a l'acció de l'home?.

La pedrera presenta uns talussos i desnivells tals que no permeten tornar la planaritat al sòl.

L'espai de vessant entre la serra i el mar és ocupat per edificacions, instal·lacions i serveis urbans.

I en el front marítim trobem un espai degradat per l'activitat dels astillers. Fins i tot l'Avda. Santiago Bernabéu (els més vells del lloc ho hem vist) es va construir sobre runa (avui diríem sobre residus inerts de la construcció).

Així doncs, es tractaria de regenerar, rehabilitar, reutilitzar. I estes 3 RRR haurien d'estar al servei de la implementació de nous usos. Quins usos haurien de ser estos?, i: quina disposició formal haurien d'adoptar en el territori?, eren -són- les preguntes a les quals s'hauria de respondre.

I EN ESTE PUNT VAIG A OBRIR UN PARÈNTESI per a anticipar una reflexió:

Des de les nostres primeres lleis del sòl allà per l'any 56, segurament per herència dels CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna, 1928-1959, Carta d'Atenes, 1942), regeix un estàndard de dotació d'espais lliures (parc públic) a raó de 5 m² per habitant. La població de dret de Santa Pola (la censada segons la última rectificació del padró) és de 39.709 habitants a l'1 de gener de 2025. Basta amb multiplicar població per estàndard (198.545 m²) per a adonar-se de l'oportunitat extraordinària que suposa per al nostre poble comptar amb eixa reserva:

- En una sola peça.
- En una posició central, de privilegi a la ciutat.
- Amb una varietat física, topogràfica i ambiental envejable.
- Amb unes possibilitats d'esbarjo, culturals, educatives i lúdiques extraordinàries.

Però estos usos (o qualssevol altres) i la seua disposició tridimensional, "en l'espai euclidià", diríem, exigeix un disseny, exigeix UN PROJECTE.

I TORNE A OBRIR ACÍ UN PARÈNTESI, per a destacar dos aspectes o dos disciplines projectives: 1r L'URBANÍSTICA, 2n EL PLANEJAMENT.

La 1a té a veure amb el disseny urbà en sentit ampli. Necessitàvem, necessitem un projecte, amb tot el que açò significa en estos temps.

La 2a té a veure amb una norma, dit també en termes amplis. Això és: un conjunt de proposicions prescriptives a les quals s'arriba després d'un procediment en el qual intervenen el Poder, açò és: l'Administració, i els ciutadans.

Quin PROJECTE? Com arribem al Projecte?. Fins i tot: com arribem al "millor projecte del qual som capaços"?. L'Ajuntament va pensar que EUROPAN PODIA SER LA MILLOR RESPOSTA A EIXA PREGUNTA. A la vista de les propostes que hui exposem crec que estàvem en lo cert.

Quant a la segona, és a dir: la traducció del Projecte en PLA. Recorde: l'anticipació d'un estat futur, projectat, prospectat. I també norma: un instrument tuïtiu i fins i tot coactiu, regulador de la conducta. Esta segona pregunta, dic, la vam a començar a respondre ARA:

Els guanyadors del concurs faran equip amb els tècnics municipals per a elaborar i acompanyar durant tot el tràmit de planejament, fins a la vigència i eficàcia, un PLA ESPECIAL que ordene l'espai VARADERO CANTERA, on esperem que es concilien i armonitzen tots els interessos públics urbanístics i sectorials que conflueixen en l'àrea, en un projecte comú compartit que ens guie i ens obligue a tots.

I acabe amb un element clau que presideix, penetra i impregna totes les fases de principi a fi: tant l'Urbanística com la del Planejament. I eixe element, que la llei també vol omnipresent, és LA PARTICIPACIÓ.

Per a suscitar-la, animar-la, demanar-la de la Societat i dels seus col·lectius, de les seues xarxes, estructures i moviments, fem esta exposició i estes taules redones: 3. Una institucional, una altra de col·lectius ciutadans i una altra professional/tècnica, on llancem LA PARTICIPACIÓ.

El resultat d'estos processos i esforços quedarà plasmat en un document preliminar, d'Avanç de Planejament. Posteriorment seguirà la fase d'elaboració del PLA ESPECIAL. Esperem, sincerament, la participació de tots. Com he dit al principi: siga açò en benefici del Comú. OMNIA IN BONUM.

Moltes gràcies.